La Polseguera

by La Gossa Sorda

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

      €1 EUR  or more

     

1.
2.
3.
4.
04:25
5.
6.
7.
05:19
8.
04:20
9.
10.
11.
05:22
12.

about

Per a descarregar el disc debades aneu a Buy Now i poseu 0 També podeu fer donacions. Preu lliure.
Heu de posar un correu electrònic on vos enviarem l'enllaç de descàrrega. No compartim aquesta info amb tercers. Envia un correu a lagossasorda@gmail.com per què esborrem les teues dades.

Para descargar el disco gratis ir a Buy Now y poner 0 También puedes hacer donaciones. Precio libre.

Teneis que poner un correo electónico donde os enviaremos el enlace de descarga. No compartimos esta info con terceros. Envia un correo a lagossasorda@gmail.com para que borremos tus datos.

credits

released June 20, 2014

Música i lletra La Gossa Sorda

Gravat a Tesla Estudio de Dénia per Jaume Faraig.
Mescla: Tahir Durkalic
Producció Musical: La Gossa Sorda - Jaume Faraig
Masteritzat aTesla Estudio per Tahir Durkalic

Col·laboracions:

Carles Dénia - Veu a La polseguera

Paula Bam Bam (Ki Sap) - Veu a El forn dels borratxos)

Pau Barberà (Taskenti) - Acordió a El Pecat original, De cara a la paret , La polseguera , i El forn del borratxos

Joan Mayor Micó (Taskenti) - Congues

Fran Rodrigueza (Ki sap) - Saxo

Dj Jano (La Raíz) - Scratch a La nostra sort , Esbarzers, Viatge al centre de la guerra

Miquel, Mariola, Inés, Claudia, Júlia, Pablo, Sol, Clara, Àngela i Vicent.
cor infantil de Pepa Àlvárez - Veus a Dona d'aigua

Tomàs Llopis (Rapsoda a Fa tres anys).

Disseny: Milkglass design&crafts
II·lustracions: Àlex Seguí

Contractació : info@suportproduccions.com

tags

license

all rights reserved

about

La Gossa Sorda Pego, Spain

contact / help

Contact La Gossa Sorda

Streaming and
Download help

Redeem code

Track Name: La Polseguera
S'acosta segura la pols,
ocupa els carrers i s'eleva,
i puja terrats i balcons
i es fa més gran la polseguera.

Tempesta covada pel temps,
en dies de calor i d'espera.
Poder desbocat d'un present
que a les fosques encara batega.

La polseguera va creixent,
va creixent la polseguera.
La pedra contra el mur
i el mur contra la carn.
Eixam de crits, martell de seda.

La Polseguera va creixent,
va creixent la polseguera.
Sagetes de foc que apunten al sol.
La vida és una merda,
ja ve la polseguera
no hi ha una altra manera,
.


Tragèdia cantada pel vent,
plorada per boscos de cendra.
Les llàgrimes pugen al cel
i es fa més gran la polseguera.

La guerra dels quatre elements,
la pluja de foc en la terra.
S'escolta per l'aire una veu
que desperta l'instint de la fera.

La polseguera va creixent...


Vas fugint i així no podràs,
i se t’oblida
quin és el preu que hem de pagar.

Limitant les veus,
provocant el caos.
Homes que demanen menjar,
dones que demanen menjar.

Limitant les veus,
provocant el caos.
La mentida no mata la fam,
l’apatia no apaga la fam.

La polseguera va creixent...

Que s'espampe la pols,
que s'esmape la pols de la terra,
que s'escampe la pols de la terra pels pobles.
Track Name: De cara a la paret
Ei que venen a per tu
S'han mudat amb camisa blava
i venen a per tu

Tornen temps de lleis, de portes tancades
Una Espanya, un Déu, tres provincias amables.
Un país sencer de cara a la paret,
mira que pone en tu carnet.

El vencedor edifica la història
a cabotades l'enderrocarem.

Vivim de cara a la paret,
vivim pintant el mur de versos.
Vivim de cara a la paret,
vivim la vida dins del guetto.

Ei que venen a per tu
s'emborratxen d'Espanya eterna
i venen a per tu

Castigats per ser un perill pel projecte,
platja de Madrid, sense llengua, ni tele.
Cinc milions de ments de cara a la paret,
mira que pone en tu carnet.

El vencedor edifica la història
a cabotades l'enderrocarem.

Vivim de cara a la paret...

Segles de foscor
travessant la corda fluixa.
Fets consumats
pel desig de l'ocupant.

Viure malgrat tot
en els noms de cada serra,
en la pols d'aquesta terra
que els teus pares van llaurar.

Viure en les cançons,
sobreviure a la derrota.
Minvar la seua força
amb la nostra voluntat.

Ni Almansa, ni Franco,
ni els fills que han tingut.

Martells colpejant contra el mur.

Vivim de cara a la paret..
Track Name: El pecat original
Pagar per l'aigua, la llum, la casa,
el pecat original, la bombolla immobiliària.
Pagar pel banc, pagar les lletres,
pagar pel metge i per les receptes.

Pagar tarifa plana i formula 1.
Si no paga peatge ací no passa ningú.
Pagar pels vicis i pels desficis,
pagar pels necis, la pagar la crisi.

Pagar diputats i ministres,
assessors, llepaculs i pseudoperiodistes.
Pagar a Déu i al dimoni, amb la suor i l'insomni.
Pagar per viure, morir pagant.

Un altre dia més
comença com s'acaba l'anterior.

Pagar per l'aigua, la llum, la casa,
el pecat original, la bombolla immobiliària.
Pagar pel sol, pagar pel vent
pagar les hòsties que vas rebent.

Pagar pel gendre i per la puta del rei.
La llei inviolable d'un franquisme present.
Pagar vençuts per nostra història,
pagar per ser una colònia.

Pagar per la llei i les misses,
pel nihilisme apolític de les capes submises.
Pel deute dels criminals.
Pagar per viure morir pagant.

Un altre dia més
comença com s'acaba l'enterior.

I a l’avís, i a la senyal, i a la tempesta impenitent
i que l’escut siga la ràbia i així l’estratègia,
Dones amb foc, dones amb foc, dones amb foc.
I a l’avís i a la senyal i a la tempesta impenitent.
i que l’avís en done temps per a pensar l’eixida.
Arriben homes amb foc, homes amb foc, homes amb foc.

Pactes de silenci,
compren voluntats.
Presoners de l’euro,
símbol del fracàs.

Un altre dia més...
Track Name: Esbarzers
ESBARZERS

L’olor a podrit de València em posa calent,
expulsat per l’arc de l’estació de tren.
Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls,
l’última “xusta” banyada, rosella xafigada,
qui collons ha apagat la llum?

Carn de rodalia i AP7,
set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig
com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
l’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!!

A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’ixia de la boca cada volta que l’obria.

Quan isc a buscar l’alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.

“Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me,
aprendre a estimar les tares, les turbulències.
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi,
contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.

Esnifar la vida amb “turulo” compartit,
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,
raconets ocults, cicatrius i tatuatges.

Soltaves poesia en totes les mirades,
jo tenia les entranyes plenes de deixalles.
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’eixia de la boca cada volta que l’obria.

Quan isc a buscar l’alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M’acoste allí quan mor el dia,
i tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus.
Track Name: La nostra sort
La nostra història són les cases de fantasmes
que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya.
El nostre rostre és una història inacabada
d'un amants que pretenien compartir la seua història.
La nostra por és una sala d'hospital,
les retallades decidint la teua sort.
El nostre rostre és una història inacabada
d'uns amans que pretenien compartir el seu amor.

La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
que arrastrem i suportem amb elegància.
El nostre límit és un arma carregada
que ens apunta per l'espatlla retallant-nos l'esperança.
La nostra pena és una pena d'esperar,
pels detinguts d'aquella vaga general.
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla i amenaça amb disparar

I que la sort que ens acompanya siga líquida com l'aigua.
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força.
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
senzillament...

El nostres llavis és clivellen solitaris com les terres
arrasades per l'oblid i la sequera.
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'alguna estrella.
La nostra por és una escola sense cor,
les retallades decidint la teua sort.
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'un altre món.

Les nostres hores s'alimenten de la ràbia
que habitem a les vesprades de misèria compartida.
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta,
de l'extensa polseguera que dissipa la mentida.
El nostre joc és una xarxa d'unitat
que protegisca les persones que estimem.
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta,
de l'extensa polseguera que rebenta pels carrers.

I que la sort que ens acompanya...


El cor és una bomba
que sempre porte dins,
l'afine amb les idees,
el cap, el cos, els dits.
Track Name: La veu trencada
Transitar de nou trajectes prohibits,
som alumnes de la nit.
Disposats a ser dimoni o botxí,
víctimes d’aquest verí.
Mira al teu voltant i digues
quina és la veritat que ens fa seguir.
Tot és ara i és possible.
Trenca el ferro.

Jo seré un més amb la veu trencada

Transitar de nou trajectes prohibits
quan l’atac és la defensa.
Des de la distància apunte amb el dit
transformant la realitat.
L’impacte és inevitable
si mesure el temps amb els sospirs.
L’objectiu és fer-los caure.
Trenca el ferro.

Jo seré un més amb la veu trencada

Cops de puny,
cauen els grans.
Un cicle que acaba en tongo.
Ni un paper, ni una veritat
ni principi, ni final.
S’ha imposat la norma
i la llei serà la trampa.
Tinta i carn, tinta i fum.

Jo seré un més amb la veu trencada
Track Name: Fa tres anys
Avui per fi ha eixit el sol
i m'enrecorde de vosaltres
el temps d'ací és fred i fosc.
Exiliat,
sense paraules.

Fa tres anys me'n vaig anar
del forat de la nostra terra.
Fugint a bacs de l'ansietat
que et persegueix quan no tens feina.

Va com va, millor que abans,
ara que he aprés a parlar l'idioma.
Netege bancs, escure plats
i em queda lliure alguna estona.

I encara sent dolor en la distància
quan veig partir els trens de l'estació.
I saps que si he marxat
és per què em fan marxar.
I encara que no ho diga
mataria per tornar.

El dia que pugeu no vos oblideu la cassalla
que l'enyore com a l'Albufera,
com les nits d'estiu a la plaça.
Porteu-me també burret
i oli d'oliva en marraixa,
que les coses fan gust a res,
quan les taste tan lluny de casa.


Fa tres anys me'n vaig anar
del desfici i del caciquisme.
De la vergonya de jornals
que acceptava per sobreviure.

Va com va, no em puc queixar
ara que visc aprop del centre.
Mhe fet al lloc i tinc treball,
i he fet amics d'aquells de veres.

I encara sent dolor en la distància...
Track Name: Dona d'aigua
Decidida a avançar fermament
per damunt de tots els encanteris,
vas deixar anar silencis, milenis
de ferro roent.

En els cabells dus la força del vents
i en la mirada l'estel de l'alba.
Ni submissa, ni cortesana. Guardiana
del temps més present

Ventre de vida i de besos humits.
Cicle complet de la lluna i de l'aigua.
La decissió, la unitat, la màgia. La dama
dels fills de la nit.

Dona d'aigua.
Esperit rebel del bosc,
criatura de la lluna.
Dona d'aigua.
Sentinella de tresors,
puny encés i esquena nua.

Perseguida per dogmes de fe,
colpejada al bellmig de l'ànima.
Tu que mai vas baixar la cara
companya, senyora del cel.

Il.lumina la nit dels teus fills
per poder adimirar la bellesa.
La bellesa de dona valenta
que trenca l'espill del destí.

Una imatge blanca vola
i creua el cel lliure.
Renaix del temps,
renaix del temps.
Si te la conten no t’oblides de contar-la
i que la lluita de les dones,
dones d’aigua et guie...

Quan ens eclipse un altre cop
la teua gràcia inevitable
anticiparem el veredicte.
Quan ens eclipse un altre cop
la teua gràcia inevitable
jugarem de nou a fer-nos l’ombra.

I ara que has obert la veda,
i ara que em fas caure a totes,
saps que des de lluny et mire
esperant una tornada,
esperant una mirada
que elimine la distància
que ens separa.

I al Barranc de l'Encantà
m'he deixat les espardenyes,
i jo tornaré a per elles
i jo tornaré a per elles
al Barranc de l'Encantà.

Dona d'aigua...
Ama i senyora del teu cos.
Track Name: Viatge al centre de la guerra
Viatge al centre de la guerra,
ja no hi ha treva,
la pau està trencada,
la veu desafinada.
Algú m’espera a la trinxera
de la meua esquela,
esquive les bombes.

Dins dels teus ulls
llengües de napalm,
artèries de foc
devoren la selva.
El comandament general
del teu cos m’ordena
redoblar la defensa.

Tropes del vent ataquen la casta,
besos de plom ocupen l’escena.
Baixe a l’infern i no baixe la cara,
aquest és el meu viatge al centre de la guerra.

Com una riuada, com una tempesta , una pedregada.
Cantar a cor obert, obrir les venes i exhalar la mort.

Viatge al centre de la guerra,
Els peus a terra,
Un ull a la lluna, els dits a la guitarra.
L’ull que em queda,
a la carena de la teua esquena,
Recórrec les dunes.

Dalt del meu cap núvols de cendra,
A l’interior riuades de lava.
Sense pausa, sense pressa,
porte del perdedor l’elegància.

Sense estendards i sense bandera.
Sense generals i sense jerarquia,
La història des de la claveguera.
Aquest és el meu viatge al centre de la guerra.

Com una riuà...
Track Name: He robat un altre cor
He robat un altre cor d’algú
perquè no el necessitava
Sóc capaç quan diferencie
veritats d’un món hostil
que no és el meu.

Fugim d'aquesta platja que sembla una ciutat
tornem a l'aigua neta dels ullals de la marjal
ballem entre les canyes, cantem cançons de vells
juguem al joc salvatge de la pell contra la pell

Lisèrgica i obscena, la serp del paradís
et mous com una fera, m'emborratxe dels teus pits.
T'acostes a la vora i encens la meua ment
lentament, lentament, lentament.

Esta història diu que tu
senties amb el cor, jo amb el fetge,
tu somnis d’argent,
jo la negra fel com a bandera.
Tu les ganes de viure,
jo les ganes de matar
tota la hipocresia que em sobrava.

El temps no comptava per a res eixe setmanes,
el joc era salvatge,
les corves infinites.
La música de fons el nostre alé,
banda sonora original dels meus deliris.
Tu senties amb el cor i jo amb el fetge,
i el caos harmonitzant les nostres passes,
i tot podia volar per l’aire en cinc minuts,
Fins ací, mon amie, no hi ha destí,
Que et siga dolç el camí.

He robat un altre cor...

S’imposa la paraula
amb tota la paraula
i juga la paraula
tan volàtil com un conte
quan l’escoltes de la seua veu.

Fugint a la vegada
una tornada
amb tota la paraula
amb tota la paraula
com un conte quan
l’escolte de la teua veu.

Vaig cantant tots els camins
que em trobe i la veu
no se m’esgota si amb tu
les grans converses donen tema per parlar un poc més,
per parlar un poc més, molestar un poc més.
Si aconseguirem transformar la realitat i eixe mur
que no ens deixa passar.
Necessitem la llibertat per poder imaginar,
construir l’objectiu i renovar el discurs.
Ara és necessari invertir la misèria.
Ara és necessari invertir la misèria.
Ara és necessari.

He robat un altre cor..
Track Name: Aire
Les nits són de ferro i els matins d'espart,
els dies són terribles sense el vent del mar.
Aire ens falta l'aire

Els temps que corren cauen costera avall,
augmenta sense límit la pressió arterial.
Aire ens falta l'aire

I ara ve, ara ve, quan la cosa s'embruta
fugim els que podem de tant de fill de buda.
Hem tallat els carrers i hem obert les ments,
correm entre les boires d'un futur espés.

I ara ve, ara ve quan la bruta "s'encosa",
l'infern és testimomi de la nostra força.
Contem tantes batalles quan estem al bar,
ningú que moga fitxa.

La teua mà i la meua prenen la ciutat
la prenen i la perden just a l'endemà.
Aire, ens falta l'aire.

Parlem de moltes coses, tantes veritats,
la nostra artilleria no l'encerta mai.
Aire, ens falta l'aire.

I ara ve, ara ve quan la cosa s'embruta
i notes les cadenes de la dictadura.
Escoltes com s'acosta l'esbart de llops,
de nou caus en la trampa del mal menor

I ara ve, ara ve quan la bruta "s'encosa",
el dia que ens unim i afrontem la resposta.
Contem tantes batalles quan estem al bar,
ningú que moga fitxa



T’has acostumat
jugant amb la veritat,
no es difícil caure
quan et mires la façana
i el judici et confon la paraula.
Jo ara dic, jo ara dic
zero responsables,
senyalar amb el dit,
justícia, teatre.
Ells demanaran el pacte.

Jugar-li a la por ,
véncer la foscor.
Més aprop de la misèria
la trampa amaga l'espoli.
Jugar-li a la por,
ser un lluitador
Més aprop de la misèria
és fàcil entendre l’odi.

Respirem com si ens robaren l'aire
i a dins nostre tot és aire
i com l'aire ens enlairem.
Continuem i ens transformem en aire
i ara no hi ha qui ens pare,
la cosa se'mbruta.

Aire ens falta l'aire...

I ves am compte,
volem tornar a respirar
aquella olor a terra
aquesta rabia calavera
jo l'esborre quan respirem
aires de futur .
Track Name: El forn dels borratxos
No he dubtat ni un moment que vindries
a aquesta apartada contrada
on m'escalfa l'olor de passat.

Tota la nit que camine
només per vore't la cara,
per tocar-te i despertar.

Per cridar el teu nom contra els arbres
en la nit de les lluites callades
vaig furtant llumenetes de sal.

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia,volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.

I la cervesa a la mà
i la disfressa de mi.
La nit sencera que encega
i renega demà.

No he dubtat ni un moment que marxaves
perquè tenies les coses ben clares,
perquè sempre has sabut cap on vas.

M'ofegava amb aquella pregunta,
l'amor tot de colp com la pluja,
l'amor tot de colp com la mar.

Vaig sembrant de taverna en taverna
la llavor del desfici que em crema,
la condemna que jo m'he imposat.

I ara visc de l'empenta que em queda
amagant-me entre l'herba
refugiant-me de la veritat

La matinada és qui guia els meus passos
i em porta al forn dels borratxos
per tastar la dolçor del final.


Escolta, la vida s'escapa...